8 de març

Aprofitant el 08 de març, des d’Artris volem reivindicar el gran paper de la dona en la societat. I concretament, el paper que aquesta té en les cures. Les dones són les que majoritàriament sustenten les cures, i el sistema se n’ha servit des de fa molts anys, doncs sense les cures, no hi ha força de treball. Les dones no tan sols ens encarreguem de les tasques domèstiques més casuals i rutinàries sinó també de la cura de les persones dependents a la llar. Això ens comporta una major precarietat laboral, ja que sovint ens veiem obligades a deixar de treballar o reduir les nostres jornades laborals per fer front a tot això. Les dones cuidadores ocupen un alt percentatge, un de tan alt  que suposaria l’equivalent a 28 milions de llocs de treball a temps complet.

És per això que des d’Artris volem reivindicar la professionalització del sector, la necessària exigència que s’hauria d’aplicar des del govern a visualitzar i professionalitzar aquestes practiques. Amb la modificació de la Llei de la Dependència (LAPAD van esdevenir moltes baixes de persones usuàries a les empreses del sector, doncs moltes famílies consideren que és millor percebre l’ajut com a persona cuidadora no professional que no pas destinar-ho a una empresa amb professionals formats i amb contracte de treball. La modificació de la LAPAD bàsicament promou una economia submergida i que les cures continuïn invisibilitzades. Tot allò que queda dins l’àmbit domiciliari no es pot comptabilitzar, i, per tant, l’Estat continua fent veure que no existeix, mentre se n’aprofita podent tenir cada dia treballadors nets i amb la panxa plena davant la fàbrica o l’oficina preparats per començar a treballar.

El feminisme no tan sols és lluitar pels drets de les dones sinó és lluitar per una societat més justa en tots els àmbits. I per a fer-ho cal posar la dona i les cures al centre de tot. Cal posar l’accent a aquest sector invisible que passa desapercebut però que és tan necessari per a les empreses i el sistema en general. Cal posar l’accent a que milions de persones es troben en situació de vulnerabilitat i precarietat laboral per poder cuidar-ne d’altres que poden mantenir el seu estatus i situació professional intactes. Cal reflexionar el per què encara ara tenir un fill pot comportar la finalització de la carrera professional per a les dones però mantenir en perfecte estat la carrera professional dels homes.  Cal reflexionar per què encara ara som les dones les que majoritàriament continuem reduint jornades laborals per fer front a les cures i no ho fan ells. Per què encara ara som nosaltres les que ens demanem permís a la feina per acompanyar al dependents del domicili al metge i no ho fan ells. Per què encara ara el sistema no veu (o més ben dit, no vol admetre) que realment no estem en igualtat de condicions. Serà que els serveix de molt la nostra tasca i més, els surt de manera gratuïta.